Fissura o esquerda: quina diferència hi ha?
Una fissura és una obertura fina que sol afectar la superfície de l’element o el seu revestiment (arrebossat, pintura, enrajolat). Una esquerda és una obertura de mida més gran que arriba a travessar l’element.
La mida importa, però no ho diu tot: una fissura fina en una biga pot ser més rellevant que una esquerda en un envà. Per valorar-la cal saber on és, quina forma té i si continua creixent.
Per què apareixen
Moltes fissures no són estructurals: es deuen a la retracció del morter o del formigó en assecar-se, a les dilatacions per canvis de temperatura, a la humitat o a petits moviments dels envans. Solen ser fines, estables i estètiques.
Altres indiquen que l’estructura treballa per sobre del que s’havia previst. Quan un material suporta tensions superiors al seu límit elàstic es deforma de manera permanent, i si continuen augmentant arriba a trencar-se. Les causes més habituals són:
- Assentaments diferencials de la fonamentació, per un terreny que cedeix de manera desigual.
- Sobrecàrregues no previstes o canvis d’ús.
- Errors de disseny, de càlcul o d’execució.
- Corrosió de les armadures del formigó.
- Fatiga del material per càrregues que es repeteixen.
Senyals que pot ser estructural
Convé que un tècnic revisi la fissura si observa algun d’aquests senyals:
- Fissures inclinades, al voltant de 45°, en murs i envans, sobretot a prop de les cantonades de portes i finestres: són típiques dels assentaments de la fonamentació.
- Fissures en bigues, pilars, forjats o murs de càrrega, i no només en el revestiment.
- Fissures que segueixen la línia de les armadures, amb taques de rovell o trossos de formigó que es desprenen.
- Fissures que s’obren o s’allarguen amb el temps.
- Deformacions visibles: forjats que fan fletxa, terres inclinats, portes i finestres que deixen de tancar bé o parets desplomades.
Com vigilar una fissura
El més important és saber si la fissura està activa (continua movent-se) o estabilitzada. Mentre arriba el tècnic, pot fer el següent:
- Fotografiï-la amb una referència de mida (un regle o una moneda) i anoti’n la data.
- Marqui’n els extrems amb un llapis i la data, per veure si s’allarga.
- Repeteixi les fotografies des del mateix punt cada poques setmanes.
- No la tapi ni la pinti abans del diagnòstic: esborraria la informació que necessita el tècnic.
En l’estudi tècnic es col·loquen testimonis o fissuròmetres que permeten mesurar amb precisió si la fissura s’obre amb el temps.
Què és un estudi de patologia
L’estudi d’una patologia estructural té tres parts:
- Identificació del comportament defectuós: inspecció, presa de dades i, si cal, assajos.
- Investigació de les causes, en l’estructura i en el terreny.
- Proposta d’intervenció: reparació, reforç o, si l’origen és en el terreny, actuació sobre la fonamentació.
Reparar la fissura sense corregir-ne la causa només serveix perquè torni a aparèixer. És el que fem en el nostre servei de patologies estructurals.
I si l’habitatge és nou?
Si l’edifici té menys de deu anys, els danys que afecten l’estructura poden estar coberts. La Llei d’Ordenació de l’Edificació estableix un termini de deu anys, des de la recepció de l’obra, per als danys causats per defectes en la fonamentació o l’estructura que comprometin directament la seva resistència i la seva estabilitat, i exigeix una assegurança decennal en els edificis d’habitatges.
Per reclamar hi ha un termini de dos anys des que apareix el dany, així que no convé esperar. Ho expliquem a la guia danys estructurals i garantia decennal.