[ S.04 ] Serveis

Mecànica de sòls i roques

Tota obra es recolza sobre sòl o sobre roca. N’obtenim el comportament tensional i de deformació perquè l’estructura sigui estable en tots els seus estats.

Tall del terreny amb estrats de sòl i roca

Sòl i roca: dos materials diferents

En enginyeria, els termes sòl i roca designen dos tipus de materials molt diferents:

  • La roca és un agregat natural de partícules minerals unides per grans forces de cohesió. En massa és un material d’alta resistència, però pot ser molt feble segons les diàclasis (fissures) que presenti.
  • El sòl és un material natural format per partícules minerals que se separen amb mitjans mecànics de molt poca intensitat. Es forma, en primer lloc, per l’erosió de les roques.

Amb el temps, i segons on es trobin, tots dos es veuen alterats per forces i efectes molt diferents: la pressió de les capes superiors, les forces tectòniques, la temperatura, el vent o l’aigua. Per això, fins i tot sòls o roques del mateix tipus poden tenir característiques internes molt diferents, i les teories de càlcul de cadascun són diferents.

Per què és important

Totes les obres es recolzen, d’una manera o d’una altra, sobre sòl o sobre roca. La seva estabilitat i el seu comportament depenen del terreny situat dins de la profunditat a què arriben els esforços que transmeten.

Si se superen els límits de resistència del terreny o, fins i tot sense arribar-hi, les seves deformacions són importants, apareixen esforços secundaris a l’estructura que potser no es van tenir en compte en el disseny: deformacions, fissures, esquerdes, guerxaments o desploms que, en casos extrems, poden portar al col·lapse de l’obra o al seu abandonament.

Què fem

Mecànica del sòl

  • Estudis del sòl.
  • Caracterització del sòl.
  • Aplicació de les teories de mecànica del sòl.

Mecànica de roques

  • Estudis de roques.
  • Caracterització de roques.
  • Aplicació de les teories de mecànica de roques.

L’estudi geotècnic

L’estudi geotècnic descriu el terreny i les seves propietats físiques i químiques per trobar la solució de fonamentació més adequada, tècnicament i econòmicament. Combina assajos sobre el mateix terreny amb assajos de laboratori sobre les mostres extretes en els sondatges.

L’interpretem amb criteri: una mostra «inalterada» ha patit canvis d’humitat i manipulació, i una tensió admissible genèrica del terreny difícilment es justifica sense estudiar el cas. Amb aquestes dades dissenyem la fonamentació que la seva obra necessita.